Sóc una cadira, em sento còmoda i a més puc volar quan vull. Aleshores miro el menjador de casa i els seus ocupants des de dalt, és una panoràmica meravellosa, tots quietets i jo dominant l'espai. Joves... ho sento per vosaltres que no teniu movimen, però jo mireu com volo!. Pujo, baixo i ballo al so de la música, quan al nen de la casa en posa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada