Estic asseguda en un banc de la Plaça del Diamant, al costat del monument dedicat a la Mercè Rodoreda. Es mitja tarda, la plaça és plena de vida i alegria: En algun lloc fan obres ja que se senten els cops de martell però no es veuen els obrers. A la plaça hi ha molts nens i nenes (és l´hora de sortida de les escoles), hi ha un raconet perquè els més petits puguin jugar amb tranquil.litat i sense cap perill, mentre el pare o la mare els mira; al centre de la plaça hi ha nens tirant molles de pa als coloms, que se'els acosten i després alcen el vol. Aquest nens respiren alegria, estan contents.
Miro uns arbres que hi ha al davant, encara els hi toca el sol, un sol de mitja tarda, grogós, tenen uns colors com si fos la tardor però estem a la primavera i també se senten cantar els ocells. Cotxes i motos no se senten, es una petita illa per als vianants, encara que de tant en tant interromp el soroll d'una moto que sembla perduda.
Per arribar aquesta plaça he passat pel carrer Astúries, un carrer avui en dia molt maco, l'han fet per els vianants i la gent hi passeja. S'hi troben arbres florits, no sé quins arbres són però tenen unes flors liles molt boniques, no fan cap tipus d'olor. Al principi del carrer hi ha una palmera que ens saluda, te la trobes al girar per el carrer Gran de Gràcia.
Tot el que veig i sento em dóna alegria i tranquil.litat, és un racó de pau i serenitat.
Acabo de mirar el cel blau de mitja tarda, és meravellós.
