Dimecres passat vaig anar a la llibreria La Central a escoltar poemes d'en Joan Margarit, recitats per ell mateix i per parlar del seu darrer llibre de poemes "Misteriosament feliç", us escric un d'aquest llibre que m'agradat molt i penso potser, que esta escrit pensant amb la seva filla Joana
Balada de les penes
En veure que ja no hi eres,
amb totes les penes juntes
vag fer-me un dolor de ferro.
Perquè no es perdi també
la part de tu que perdura,
la nit va soldant amb fosca
tot el cercle de la lluna
Lentament, la nostra vida
va entrant en els meus poemes.
Dintre d'ells t'esperarà
dilluns, 8 de desembre del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
A mi també em va emocionar molt la lectura del llibre que Joan Margarit va dedicar a la seva filla Joana. En ell vaig trobar tot el dolor i tota la tendresa d'un pare que ha perdut la seva filla estimada.
Publica un comentari a l'entrada