Era una vegada....

Quan jo era petita un dia vaig anar a comprar una plantera, era petita però amb unes flors vermelles molt maques i amb una flaire delicada la vaig portar a casa i mentre va ésser al menjador mai no vàrem discutir ni ens vam enfadar.

Va ser un petit miracle.

La cadira

Sóc una cadira, em sento còmoda i a més puc volar quan vull. Aleshores miro el menjador de casa i els seus ocupants des de dalt, és una panoràmica meravellosa, tots quietets i jo dominant l'espai. Joves... ho sento per vosaltres que no teniu movimen, però jo mireu com volo!. Pujo, baixo i ballo al so de la música, quan al nen de la casa en posa