Era un poble molt petit a dalt d'una muntanya envoltat de pics sempre blancs, a l'hivern totalment i a l'estiu solament les puntes, amb unes cases de pedres negres i on les finestres estaven totes plenes de flors de tots els colors. Era en aquest poble on hi havia mort un home molt vell que parlava una llengua molt antiga que ningú sabia quan havia nascut, ni d'on venia, i amb ell aquests sons de paraules desapareixia, era l'únic del poble que ho parlava els altres l'entenien però no havien après aquesta llengua.
Quina tristesa...desapareixia un llengua..
Quina tristesa...desapareixia un llengua..